Acinonyx jubatus

Acinonyx jubatus
guepardu
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Carnivora
Suborde: Feliformia
Familia: Felidae
Subfamilia: Felinae
Xéneru: Acinonyx
Especie: A. jubatus
(Schreber, 1775)
Distribución
Distribución del guepardu
Distribución del guepardu
      Presencia histórica

      Presencia posible       Presencia media

      Presencia elevada
Distribución basada nos datos del Zoolóxicu de San Diego
Distribución basada nos datos del Zoolóxicu de San Diego
Subespecies
Vease el testu
Sinonimia

Felis jubata Schreber, 1775[2]
Felis guttata Hermann, 1804
Acinonyx rex Pocock, 1927

Acinonyx venator Brookes, 1828
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de taxón con un parámetru desconocíu "1 = Guepardu "

El guepardu[3] (Acinonyx jubatus), tamién llamáu chita[1] (del sánscritu al traviés del árabe, igual que l'inglés cheetah), ye un miembru atípicu de la familia de los félidos. Ye l'únicu representante vivu del xéneru Acinonyx. Caza gracies a la so vista y a la so gran velocidá. Ye'l animal terrestre más rápidu, yá qu'algama una velocidá punta ente 95 y 115 km/h en carreres d'hasta 400-500 metros.[4][5][6][7] Les femes pueden tener hasta cinco cachorros por camada. La so presa principal ye la gacela de Thomson.

  1. 1,0 1,1 Durant, S., Mitchell, N., Ipavec, A. & Groom, R. (2016). «Acinonyx jubatus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2016-3. Consultáu'l 25 de marzu de 2016.
  2. Krausman, P. R. y Morales, S. M. (2005) «Acinonyx jubatus». Mammalian Species, 771: 1–6
  3. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  4. Campeones tou terrén. Los animales más rápidos. Elsa ediciones [Kingfisher Publications Plc]. 1998, ISBN 2-7452-0160-3, p. 38
  5. Picq, P.; Digard, J.P.; Cyrulnik, B.; Matignon, K.L. La historia más bella de los animales. Anagrama. Coleición Argumentu. 2002, ISBN 84-339-6176-4, p. 104
  6. Felinos Selvaxes. Briggs, M.; Brigss, P. Parragón P. 2007. ISBN 978-1-4054-8922-5, p. 92
  7. Milton Hildebrand (1959). «Motions of the running cheetah and horse». Journal of Mammalogy. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.; Although according to Cheetah Luke Hunter and Dave Hamman, (Struik Publishers, 2003), páxs. 37–38

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search